28 de desembre 2008

MINIPROJECTE 2.5


CONCLUSIONS

Ha estat un aprenentatge molt motivador per als alumnes i per a la mestra.

Els alumnes han pogut ensenyar la feina feta (presentació PPT) als seus companys de cicle mitjà del mateix centre, que justament estan estudiant el poble, la comarca i Catalunya.

És a dir, s’ha pogut transferir el coneixement d’alumnes a alumnes. Per a ells ha estat motivador al 100 %. I després d’aquesta experiència s’hi han afegit dues activitats que estan ara en procés: la creació de PPT sobre animals vertebrats, per ajudar als alumnes de cicle mitjà, que preparen un museu viu a l’escola. A aquesta activitat s’hi ha convidat a la resta d’aules de l’escola, a la llar d’infants de la població i als pares, mares i familiars que vulguin venir. Des de l’àrea de medi han engegat aquesta activitat en grups, i cadascun s’encarrega d’explicar als visitants del museu viu (una aula amb diferents animals que han portat els alumnes .......) les característiques d’aquell grup de vertebrats amb la presentació que han creat.

Fins al moment,en aquest centre s’havia utilitzat l’eina TIC per a l’ensenyament, però no per a l’aprenentatge.

A més, ara des de l’àrea de llengua estan treballant amb textos que s’envien per correu electrònic amb els amics que han fet al viatge, punt de partida del disseny explicat.



AUTOAVALUACIÓ DE l’activitat

En aquesta activitat s’han tingut en compte tots els conceptes treballats des dels inicis de l’assignatura, i això ha fet que a més de ser una activitat amb ens propi, servís com a culminació de tot un procés.

L’activitat comptava amb un punt de partida originat pels propis alumnes, que feia ja entrar l’activitat en un context d’aprenentatge significatiu. Les TIC hi tenien un paper de mitjanceres, per a arribar a la culminació d’una significativitat que promovia un canvi mental en els alumnes. Les sessions s’havien planificat des de la vessant dels alumnes, fent que ells seguissin el procés de planificació, per passar després a l’acció i a la posterior reflexió.

L’activitat ha estat un èxit tal que s’ha extrapolat la “manera de fer” a d’altres cicles, d’altres àrees...Això també em porta a pensar que sempre necessitem aquella empenteta per a accedir als canvis i per a buscar com millorar una situació en la qual tenim molt fer, molt a guanyar i poc a perdre. És evident que sempre podem trobar molts “peròs” a un canvi, però si no els fem, quedem estancats.

És evident que això implica directament al centre on cadascú treballa, i estic molt contenta d’haver-ho encetat.


No voldria acabar sense citar un paràgraf del mòdul 1 en paper de l’assignatura:

“ Qualsevol tipus de mitjà, independentment del seu potencial tecnològic, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, ideològic, i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquest”.

23 de novembre 2008

CONCLUSIONS MINIACTIVITAT 2.2


CAS: LA RÀDIO DE L'ESCOLA


CONCLUSIONS

Només cal llegir els comentaris escrits en l’espai d’opinió del mestre de cadascun dels casos presentats. És evident que quan la tecnologia s’usa de manera productiva, pot promoure un aprenentatge significatiu entre els estudinats. I és que cal fer cas de l’advertència que se’ns donava des del vídeo penjat al fòrum de l’aula: als alumnes se’ls ha de deixar crear.

Es tracta doncs de fer activitats atractives, i és obvi que en els models que construirem hi haurà d’aparèixer la informàtica com a contribució al canvi conceptual que esperem dels alumnes, així com el desenvolupament dels seus models mentals.

Si bé en fer la pràctica d’avaluació anterior, va quedar clara la importància de construcció de models, ara pertoca puntualitzar que, per a millorar-los, és igual d’important que els models siguin ben informats, estructurats i amb una informació consistent.

En aquesta miniactivitat, hem pogut observar, doncs, que les històries dels altres poden funcionar com a experiència directa. I si assumim que aprenem de les experiències dels altres, hem de ser capaços d’establir relació entre històries-experiències.

Tal i com diu Jonassen, les històries són formalismes rics i poderosos, i tot analitzant-les ens poden servir per a entendre el que les persones saben. El mitjà per a analitzar-les és el Raonament Basat en Casos (RBC) i aquest és el que s’ha utilitzat en aquest document.

Per a sintetitzar una mica tots els aprenentatges fets fins al moment dins aquesta assignatura i ajuntant-ho amb el vagatge professional, es pot mostrar una argumentació (basada en el model de Toulmin) on hi ha els punts claus d’una experiència viscuda, i amb les influències i situacions semblants que s’apliquen o s’aplicaran a aquesta nova experiència.

07 de novembre 2008

CANVIS EN LES QÜESTIONS BREUS


L’objecte fonamental de la Tecnologia Educativa és oferir un bon ventall de tècniques per als docents
2 = 2

Els professionals de l’educació han de ser competents en les tècniques que asseguren la correcta transmissió del coneixement
8 > 5

Aprenc tant dels companys com dels materials i consultors
8 < 10 =" 10"> 0

Els debats virtuals suposen perdre força hores amb poc benefici personal
1 > 0

La Tecnologia Educativa ha d’assegurar un bon domini de les TIC
4 > 2

Els debats a la UOC poden millorar moltíssim
3 <> 0

AUTOAVALUACIÓ MINI 2.1


Donat que s’ha constatat un eixamplament de relacions i engrandiment de conceptes pel que fa al coneixement de la tecnologia educativa i al voltant de la relació CTS, hi ha hagut canvi conceptual en els meus models mentals durant la realització de les activitats de l’assignatura de Noves Tecnologies de la informació i la comunicació a l’educació.


I no vull acabar sense una de les frases que m’ha fet donar tombs i tombs, tot realitzant aquesta tasca: “El model conceptual és un instrument d’ensenyament; però l’instrument d’aprenentatge és el model mental”.

22 d’octubre 2008

L'A-MAP

MAPA CONCEPTUAL 1

AUTOAVALUACIÓ PAC1.3

La tecnologia educativa (TE) ha evolucionat. S’ha produït un canvi, però calia veure’n els fonaments de tot plegat.

En el moment de passar del mapa 1 (article de Domènech i Tirado) al mapa 2 (incloent-hi el mòdul 1 de l’assignatura i les aportacions del debat), em continuava qüestionant a partir de quines relacions sorgeixen els diferents determinismes exposats: a partir de la interacció tecnologia-societat? O també hi entrava en joc la ciència? O podia quedar-ne al marge? La veritat és que, com bé he marcat en el mapa conceptual, C-T-S-E és un tot, i res es pot deslligar de res. És un no entendre un factor sense la presència de l’altre.

I marcant les direccions i connexions dels conceptes, m’he adonat que el determinisme tecnològic va en una única direcció, és a dir, la idea de progrés és unidireccional (progrés científic - progrés tecològic - progrés econòmic - progrés social).

En moltes ocasions al llarg d’aquesta primera pac, era com debatre si va ser primer l’ou o la gallina. Oi que no se’n dubta que sense una cosa no hi hauria l’altra? Doncs una mica passa el mateix amb C-T-S-E. Què influeix més a què? Quin és el puntal fort a partir del qual s’hi recolzen els altres? Si un destaca massa sobre els altres, no tenim llavors la sensació d’anar a remolc d’aquest?

El sentit de tot plegat és trobar l’equilibri entre tots, i veure que, com l’ou i la gallina, no hi ha un sense l’altre. A nivell gràfic, és on s’ha intentat plasmar tota la base que sostenta la tecnologia educativa, a partir de la qual, la nostra futura dedicació professional s’hi veu immersa.

Un altre aspecte que voldria remarcar és la diferència entre tecnologia en l’educació i tecnologia de l’educació.

La tecnologia en l’educació es refereix als mitjans didàctics que, sorgits de la revolució tecnicoindustrial, poden utilitzar-se amb mitjans instruccionals.

La tecnologia de l’educació es refereix a una manera sistemàtica de dissenyar, portar a la pràctica i avaluar el procés total d’ensenyament-aprenentatge en termes d’objectius específics. Es basa en la investigació sobre l’aprenentatge i la comunicació i empra una combinació de recursos humans i tècnics per aconseguir un ensenyament eficaç.

Aquest objectiu últim, el de l’ensenyament eficaç, és el que hem parlat i debatut. Es necessita la tecnologia de per a arribar a aquest fi? Si la tenim a l’abast per què no aprofitar-la? I no només en terreny exclusivament educatiu, sinó que els dilemes han anat més enllà i s’han plantejat molts aspectes a diferents nivells socials de la nostra vida quotidiana.

I per acabar, voldria citar un paràgraf del material en paper de l’assignatura:

“Qualsevol tipus de mitjà, independentment del seu potencial tecnològic, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquest”.