AUTOAVALUACIÓ PAC1.3

La tecnologia educativa (TE) ha evolucionat. S’ha produït un canvi, però calia veure’n els fonaments de tot plegat.

En el moment de passar del mapa 1 (article de Domènech i Tirado) al mapa 2 (incloent-hi el mòdul 1 de l’assignatura i les aportacions del debat), em continuava qüestionant a partir de quines relacions sorgeixen els diferents determinismes exposats: a partir de la interacció tecnologia-societat? O també hi entrava en joc la ciència? O podia quedar-ne al marge? La veritat és que, com bé he marcat en el mapa conceptual, C-T-S-E és un tot, i res es pot deslligar de res. És un no entendre un factor sense la presència de l’altre.

I marcant les direccions i connexions dels conceptes, m’he adonat que el determinisme tecnològic va en una única direcció, és a dir, la idea de progrés és unidireccional (progrés científic - progrés tecològic - progrés econòmic - progrés social).

En moltes ocasions al llarg d’aquesta primera pac, era com debatre si va ser primer l’ou o la gallina. Oi que no se’n dubta que sense una cosa no hi hauria l’altra? Doncs una mica passa el mateix amb C-T-S-E. Què influeix més a què? Quin és el puntal fort a partir del qual s’hi recolzen els altres? Si un destaca massa sobre els altres, no tenim llavors la sensació d’anar a remolc d’aquest?

El sentit de tot plegat és trobar l’equilibri entre tots, i veure que, com l’ou i la gallina, no hi ha un sense l’altre. A nivell gràfic, és on s’ha intentat plasmar tota la base que sostenta la tecnologia educativa, a partir de la qual, la nostra futura dedicació professional s’hi veu immersa.

Un altre aspecte que voldria remarcar és la diferència entre tecnologia en l’educació i tecnologia de l’educació.

La tecnologia en l’educació es refereix als mitjans didàctics que, sorgits de la revolució tecnicoindustrial, poden utilitzar-se amb mitjans instruccionals.

La tecnologia de l’educació es refereix a una manera sistemàtica de dissenyar, portar a la pràctica i avaluar el procés total d’ensenyament-aprenentatge en termes d’objectius específics. Es basa en la investigació sobre l’aprenentatge i la comunicació i empra una combinació de recursos humans i tècnics per aconseguir un ensenyament eficaç.

Aquest objectiu últim, el de l’ensenyament eficaç, és el que hem parlat i debatut. Es necessita la tecnologia de per a arribar a aquest fi? Si la tenim a l’abast per què no aprofitar-la? I no només en terreny exclusivament educatiu, sinó que els dilemes han anat més enllà i s’han plantejat molts aspectes a diferents nivells socials de la nostra vida quotidiana.

I per acabar, voldria citar un paràgraf del material en paper de l’assignatura:

“Qualsevol tipus de mitjà, independentment del seu potencial tecnològic, no funciona en el buit, sinó en un context físic, social, empresarial, ideològic i cultural que condiciona els resultats que aconseguim amb aquest”.